S?bado, 05 de mayo de 2012

Hacía ya un tiempo que me rondaba la idea de presentarme a un concurso. Ahora, que ya se dio a conocer al ganador, quiero compartir mi escrito con mis lectores.

He de decir que es casi mi primer escrito en lengua catalana y que puede ser más que probable que tenga errores puesto que estoy aún en el nivel E-2, vamos como es estuviera en primero de E.G.B!!.

Para los que no sepan esta lengua, pueden poner el texto en cualquier traductor como Google traductor o Soft català. Es de ahí, de donde ha nacido la idea de la que parte este texto. Cuando llegué a Barcelona en el 2003, uno de mis anhelos era traducir mis poemas al catalán. Para ello estuve horas y horas con el programa Soft Català. El problema viene cuando la traducción no es lo que tu has querido expresar, y eso es lo que le ocurrían a mis poemas.

Si deseas hacer comentarios al final...


I per sopar... cebes

Ahir vaig tenir un somni. La meva àvia deia que si a la nit sopaves cebes somiaves coses rares. Ha de ser cert! Quan em vaig despertar tenia mal de cap, però tenia tot el record del meu somni com si d'una realitat es tractés. Em veia jo, una dona jove que arribava a l'estació de Sants, a la ciutat de Barcelona, amb una maleta plena de llibres. Eren els meus llibres de poesia, escrits amb el cor i en altres hores robades al somni. Caminava perduda entre tanta gent que em mirava els ulls i es podia llegir: "un altre!" Jo pensava: "un altre qué?" Fins que vaig arribar a la superfície.

"Ara ho entenc tot!" - vaig exclamar. Hi havia molta gent al carrer que havia vingut per la mateixa raó que jo. Tota aquest gent anava buscant una oportunitat per viure d'un somni. Hi havia gent que tocava la guitarra, però clar, la música és un llenguatge internacional. Gent que feia de mim, gent que parlava amb les mans fent gestos, gent que ballava i gent d'altres països que parlava la llengua d'aquest país.

Una dona em va dir: "Si camines perduda, allà molt a la vora hi ha informació per a estrangers".

El funcionari em va explicar que si tenia aquests llibres en la meva llengua materna, que posiblement, mai ningú els compraria, i que tenia una màquina que si els posaves dintre te'n donava un altre traduït a la llengua del país.

"Doncs, per provar no perdo res!" -vaig pensar. I així vaig posar dintre cadascú dels meus llibres de poesia fins buidar la maleta.

- "Vingui vosté demà , ja els tindrà!" - em va dir l'home amable.

Aquella nit no vaig poder dormir de l'emoció. Pensava en tota la gent que podria llegir-me i emocionar-se i plorar i somriure amb els meus poemes. La nit passava molt lenta, i a cada tic-tac del rellotge el meu cor bategava més i més de pressa.

I a les nou del matí quan va obrir l'oficina, l'home em va donar els meus llibres i res més.

- "Miri! aqui té vosté els tiquets de resultats de la maquina traductora!"-.

En aquest moment, tenia un brillantor amb els ulls, que encara no puc endevinar si era d'alegria o de tristesa. Deia: "Error del sistema. Aquests llibres contenen frases estranyes impossibles de traduir".

I és que clar, allò que s'escriu amb el cor no té traducció. I per tant, el meu somni va morir.

PSEUDÒNIM: arrels quadrades





Publicado por dragonaza @ 13:36  | LUNA LLENA
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios